El Museu Puget està instal·lat en un casal noble de Dalt Vila a l'antic carrer Major. Actualment, aquest tram s’anomena carrer Sant Ciriac, per al·lusió a la petita capella en honor a l'esmentat sant, la celebració del qual va coincidir amb el dia d'entrada de les tropes cristianes a la ciutadella i que es troba situada en un dels passadissos d'accés a la fortificació que van permetre l'assalt de la mateixa deixant Eivissa lligada per dret a l'Arquebisbat de Tarragona i a la Corona d'Aragó.
El casal és conegut popularment pel nom de Can Comasema, per ser la família Palou de Comasema, d'origen mallorquí, qui la va habitar i va ser la seva propietària al s.XIX. Aquesta família estava emparentada alhora amb una altra d'origen català, els Llaudis, la presència de la qual a l'esmentada casa data del s. XVIII, molt acabalada i pertanyent a l'estament militar, amb propietats rurals i urbanes a l'illa.
Però potser la part més antiga de la casa dati del s. XV, ja que l'aparició de l'escut d'una altra família, els Francolí, també d’origen català, als capitells d'algunes pilastres del pati, assenyala com a probable una fàbrica posterior a la data de la conquesta catalanoaragonesa l’any 1235.
La façana principal s'orienta cap al sud i és de parament enlluït, molt sòbria. La noble porta és d'arc de mig punt amb dovelles de carreu, a sobre de la qual clau s'alça l'escut de la família Llaudis rematat per un elm de cavaller.
La part superior de la porta es cala amb un gran finestral de tres arcs de mig punt, d'elegant traçat, emmarcat per un arrabà lobulat i decorat per una garlanda de rosetes que neixen i moren en dues gerretes. L'arc central del finestral descansa sobre fines columnetes de fust llis de marbre blanc i capitell de motius vegetals.
El vestíbul es desenvolupa entorn d'un celobert amb balconada, permetent l'accés a la planta superior mitjançant una escala de pedra volada al descobert, de calada barana amb rosasses que conclou en un arc apuntat.
L'arc d'accés a la planta central és escarser i són precisament a les impostes dels seus muntants on apareixen els petits escuts dels Francolí. Aquesta planta està composta per tres habitacions, les portes de comunicació de les quals són arcs carpanells amb motllures alternes còncaves i convexes, interposant-se a l'altura de l'arrencada de l'arc uns petits capitells imposta de tema vegetal i emmarcant-se'n algunes amb un arrabà. Dues d'aquestes sales tenen enteixinat de cassetons amb ornaments de traceria gòtica a la zona de trobada amb el mur.
En la planta superior es troben dues grans sales i diverses habitacions obertes al nord. Els elements decoratius es concentren en les motllures de les finestres sent molt freqüents els arcs conopials amb decoració lobulada i vegetal. L'existència i proporcions d'aquestes sales es vinculen amb l'afició de l'arquitectura tardomedieval catalana pels grans espais diàfans.
